Imatge: Jornades Primavera 2016, l'Arca de Noé, Natzaret
arquitectura + acupuntura urbana + urbanisme + infància + participació
La idea d'aquest projecte és plantejar un nou model per incloure la perspectiva dels infants en els replantejaments urbanístics. Aquest model estarà pensat per a barris amb una població menor de 10.000 habitants. El projecte en la seua totalitat estarà dividit en dos grans blocs (anàlisi + definició) amb dos fases cadascun, és a dir, quatre fases en total; exposades a continuació i desenvolupades a la web:
A través d'un Projecte Final de Grau en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura es tractarà l'ntervenció urbanística a un barri de la perifèria de València, Natzaret. Es repensarà el barri des de la perspectiva dels més menuts i menudes. L'intenció és definir unes pautes per a una intervenció en base a un procés de participació adaptat a la perspectiva de la infància, convertint aquest sector en l'eix vertebrador tant de l'anàlisi com de la possible sol·lució material del projecte.
El model de ciutat actual, majoritàriament producte d'un disseny despersonalitzat i allunyat de les necessitats bàsiques de les persones, constitueix l'espai de convivència entre dues ciutats paral·leles i en continu conflicte: la visible i la invisible. Dintre d'aquesta percepció, tinc un interés especial per la vivència de l'espai públic per part de xiquetes i xiquets com a col·lectiu ja no minoritari, sinó minoritzat. Considere necessari tenir en compte les necessitats específiques d'aquests perfils des del primer moment dels processos del disseny de les ciutats, donades les seues condicions particulars de viure i percebre l'espai públic. A més a més, la seua condició de dependència, fa inevitable que en intentar millorar la forma de vida de les més menudes i menuts, contribuïsca de manera indirecta a millorar les condicions de vida de totes les persones que tenen al seu voltant: inclús d'altres invisibles.
Veure els carrers plens de vida, on els xiquets i xiquetes van amunt i avall, pareix estar entre les converses com a 'açò ja no és lo que era'. Natzaret, dintre de la dinàmica de mantenir la identitat com a poble que preserven en general tots els poblats marítims, preserva aquesta sobrepresència del sector més menut de la societat als carrers. Així, amb aquest cas pràctic, s'analitzaran els trets que caracteritzen aquesta presència per a intentar abordar un model d'intervenció urbanística que incloga una perspectiva fins al moment invisibilitzada.
Els xiquets son ciutadans, no són futurs ciutadans. Són ciutadans, xicotets, però ciutadans" (Tonucci, 1991).